L'estudi de les transicions contempla la diacronia històrica, les dinàmiques socials i les transferències culturals. Quant a la diacronia històrica es trien quatre moments de transició precisos que exemplifiquen el canvi social: el context de la presència colonial fenícia i el procés de formació de les societats ibèriques (segles VIII-VI a. C.), la romanització de les societats ibèriques (segles III-I a. C.), la fi de Roma i l'origen de les societats altmedievals (segles V-VII d. C.) i la islamització i formació d'una societat oriental (segles VIII-XI d. C.). En les dinàmiques socials s'analitzen els canvis en els patrons d'assentament, creences, qüestions de gènere, estatus social o jerarquies de poder. Per fi, les transferències culturals (permanències, innovacions i adaptacions) s'estudien a partir del seu reflex en la imatge, el món funerari, els espais construïts, els sistemes de producció i els objectes, en definitiva, la cultura material com a expressió del canvi. Totes aquestes transicions representen problemes històrics diferents però tenen en comú el concepte de canvi i mestissatge i poden ser estudiades amb les mateixes eines, estratègies i fins i tot en els mateixos casos d'estudi corresponents als quatre horitzons històrics definits.