El projecte compta amb un enfocament arqueològic multidisciplinari i transversal que planteja definir, sobre la base de quatre eixos d'investigació, els indicadors materials claus per a reconèixer els processos històrics de transformació i transferència cultural que caracteritzen cadascuna de les transicions:
La investigació arqueològica coincideix a assenyalar la importància de l'estructura espacial i, en particular, la forma en què les societats i els seus components organitzen l'àmbit geogràfic que habiten. Per a això s'ha transcendit els límits del lloc arqueològic per a fixar l'atenció en l'anàlisi del paisatge històric, especialment important en aquelles societats urbanes com la ibèrica, la romana o la islàmica, que han establit una relació de gran intensitat amb el seu entorn.
El paisatge és entès, doncs, com la interrelació complexa de la societat amb l'entorn en què habita i es desenvolupa, és portador d'identitat sociocultural i adquireix una gran rellevància per a entendre la dimensió econòmica de la societat sota estudi.
Tradicionalment, l'estudi arqueològic dels entorns construïts s'ha abordat des de perspectives descriptives o culturalistas. La nostra perspectiva part de considerar que les tradicions arquitectòniques a nivells micro (cases) i meso-espacials (trames urbanes) defineixen paràmetres de lectura des del punt de vista de l'ús social de l'espai. L'espai reflecteix les estructures socials (familiars, tribals, clientelistes, classistes…), al mateix temps que reprodueix aquestes estructures en albergar els esquemes profunds d'articulació d'aquestes societats, tant a nivell funcional com simbòlic.
En el marc d'aquest eix ens interessa analitzar com es reflecteixen els processos de transició cultural en els àmbits públic i privat, aplicant metodologies comunes (sintaxi espacial, arqueologia de l'arquitectura, household archaeology), que permeten distingir els diferents models d'ús social de l'espai i amb ells les societats que els creen. Per a això marquem els següents objectius específics:
En un altre nivell, la lectura social de l'espai construït, conjugada amb la investigació dels seus contextos materials, ha de visibilitzar la presència i espais de la dona, una de les assignatures pendents de la investigació, contribuint així a augmentar els ítems de l'Arqueologia de Gènere a la Comunitat Valenciana, i pararem atenció així mateix a altres camps de l'arqueologia social més oblidats per una aparent falta de registre material, com és l'Arqueologia de la Infància. El reconeixement d'aquests grups socials és crucial per a la comprensió històrica de les transicions socials.
El nostre objectiu en aquesta línia serà restituir el comportament de les societats en transició enfront de la mort. Es tracta, per tant, d'una arqueologia que estudia els “gestos” funeraris. L'Arqueologia fa parlar a aqueixos elements que es documenten en un enterrament, sent necessàriament el “objecte biològic” –el cadàver-, el més important. Però seran els objectes propis de l'aixovar, dels ritus o de les ofrenes, la seua selecció, la seua forma i, sobretot, la seua ubicació dins del depòsit, relacionats entre si i amb el “objecte biològic”, els que hauran de completar la informació. Les noves metodologies bioarqueológicas (osteoarqueología, ADN, isòtops, etc) permeten a més visibilitzar les poblacions al·lòctones i contrastar la seua incidència enlos processos d'aculturació i creació de noves identitats culturals.
Les societats en transició proporcionen un bon elenc de codis iconogràfics, que reflecteixen la interrelació de les diferents estructures mentals, les seues constants, les seues adaptacions o la seua mateixa desaparició. Són fonts primàries (icòniques i anicónicas) per a estudiar les trobades culturals i els imaginaris socials al llarg dels segles.
L'estudi de la cultura material s'aborda de manera transversal i des de diferents aspectes en funció de la naturalesa dels materials analitzats i de les etapes històriques a les quals pertanyen. Els registres ceràmics són els més nombrosos pel seu ampli ús i perduració. La ceràmica com a element cultural informa de noves pautes de producció, comensalitat i consum a través de canvis tecnològics, formals o decoratius. Els registres numismàtics, en diàleg amb la ceràmica i altres elements de cultura material, són una potent eina cognoscitiva capaç d'informar sobre sistemes comercials i altres qüestions econòmiques, polítiques, socials, religioses o simbòliques, atès que funcionen com a importants indicadors cronològics. Altres registres materials permeten reconèixer activitats de producció o transformació, mitjans tècnics, capacitat d'adquirir o transformar materials, processos o canvis tecnològics, transformacions en els sistemes de treball, riquesa econòmica o intercanvis.
Els registres materials antics i medievals, analitzats des d'una perspectiva àmplia i diacrònica en els seus respectius contextos, materialitzen el que les persones van necessitar, van fer i van pensar, convertint-se en importants indicadors de canvi social i cultural l'anàlisi del qual constitueix l'objectiu principal d'aquest projecte.
© Institut Universitari d'Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) - Universitat d'Alacant. WCAG 2.1 AA